Aquest breu relat està inspirat en una sessió real de coaching. El client està realitzant un procés per aconseguir millorar les seves competències i confiança personal i professional.
Client: A la feina, amb el meu cap, em comporto com un xai. Però a casa, amb els meus, em comporto com un llop (m’explica exemples).
Coach: I amb tot el que m’has dit que has estat fent fins ara, què t’ha estat portant a actuar com un xai?
Client: Doncs, el poder passar desapercebut, no crear conflictes, buscar que els altres m’acceptin…
Coach: I què has aconseguit fins ara, comportant-te com un xai? Quin preu has estat pagant?
Client: Doncs, no atrevir-me a expressar ni comunicar el que necessito, he buscat un reconeixement que tampoc he obtingut, molts dubtes i inseguretat amb tot el que faig i desconfiança quan em diuen alguna cosa agradable…
Coach: I com a llop, amb tot el que has estat fent fins ara, què t’ha estat portant a actuar així?
Client: Creia que actuar com un llop, em donava fortalesa, domini sobre els altres, guanyar-me un respecte…
Coach: I quin preu has estat pagant? Què has aconseguit?
Client: Soledat, patiment, també desconfiança dels i cap als altres, perdre el temps de la meva vida…
Coach: Quan has fet de llop o xai, realment què has necessitat aconseguir?
Client: Vull que els altres m’entenguin, em respectin, em reconeguin, que m’acceptin…
Coach: I això de qui depèn: que algú t’entengui, et respecti…?
Client: De l’altre. De que l’altre ho faci.
Coach: I què passa si poses atenció i energies en quelcom que no depèn de tu?
Client: Doncs que no va bé. Que no ho aconsegueixes…
Coach: Què és el que sí depèn de tu?
Client: De jo estar bé. El meu benestar, sigui amb qui sigui. Trobar l’equilibri.
Coach: Trobar un equilibri entre el llop i el xai?
Client: Sí!
Coach: Què hi hauria? (li dibuixo un eix bipolar, escrivint en un pol: llop, i a l’altre pol: xai)
Client: (Marca el punt entremig) Doncs, al mig… JO!
Coach: Molt bé! Doncs anem a veure quina realitat vol i necessita el teu JO… (a partir d’aquí treballem amb la transformació dels significats de les paraules del llop i del xai, per a quedar-nos amb aquelles paraules que simbolitzen aquest equilibri, el Jo)
Client: Doncs, partint de l’equilibri seria no buscar que els altres m’acceptin, sinó la meva acceptació i jo acceptar també als altres. Quan parlava de la fortalesa del llop, realment em refereixo a sentir la força interior, la meva estimació…
Coach: i d’on surt?
Client: Del cor (es toca el pit). Sí, l’estimació, la força interior, la comprensió.
Coach: I què passa amb el domini, el respecte, el passar desapercebut… amb tots els altres aspectes del llop i del xai?
Client: Doncs, suposo que en aquest terme mig, en el meu Jo, si tinc seguretat i confiança… Si crec en mi i em centro en mi mateix no em caldrà res del llop ni del xai.
Coach: Molt bé, molt bona feina! Quin camí més interessant i valuós que has traçat! Si segueixes aquest camí, a on et portarà?
Client: A la meva essència.
Coach: què et sembla, doncs, si per anar cap a l’essència, comencem a fixar-nos en el darrer pas que has escrit: i si comences a centrar-te en tu mateix?
Client: Sí!
Coach: Què faràs per centrar-te en tu?
I tu…
En quines circumstàncies encara t’estàs comportant com un llop o com un xai?
Quin preu estàs pagant?
Què vols i necessites per a tu? I per als que t’envolten?
Què fas per centrar-te en tu, ser tu i connectar-te amb l’essència?
Tens clar el teu camí?
Quin guany pot arribar a tenir per a tu i pel teu entorn que el recorris?
“Tot camí que porta a l’èxit i a la satisfacció
comença per fer la primera passa…”
Mònica Parejo