Home Articles Història d’una transformació. Pot ser la teva…

Història d’una transformació. Pot ser la teva…

by Mònica Parejo

Per a començar et vull explicar una història1 que diu així:

“Diuen que un riu, després d’un trajecte de muntanyes i camps, va arribar a la sorra d’un desert i, tal com havia fet amb els altres obstacles que havia anat trobant pel camí, començà a travessar-lo. Però succeí que s’adonà que les seves aigües desapareixien a la sorra tan aviat com hi entraven. Tot i així, estava convençut que el seu destí era travessar el desert, per bé que no trobava com fer-ho. Llavors va sentir una veu que deia:

-El vent travessa el desert, i també ho pot fer un riu.

-Però el vent pot volar, i jo no. La sorra absorbeix les meves aigües!

-Si et llences amb violència com ho has fet fins ara -continuà la veu-, no aconseguiràs travessar-lo. Desapareixeràs o bé et convertiràs en un pantà. Has de deixar que el vent et transporti cap a la teva destinació.

-Però, com?

-Has de consentir que el vent t’absorbeixi.

Aquesta idea no era acceptable per al riu. Ell mai abans no havia estat absorbit, i no volia perdre la seva individualitat.

-Com puc saber amb certesa si un cop perduda la meva forma la podré tornar a recuperar?

-El vent compleix la seva funció. Eleva l’aigua, la transporta a la seva destinació i la deixa caure en forma de pluja. L’aigua torna de nou al riu.

-Però, no puc seguir essent sempre el mateix riu que ara?

-No, no pots, en cap cas, romandre sempre així -continuà la veu-. La teva essència és transformada i forma un nou riu.

El riu no estava gaire convençut, però no volia ser pantà, ni tampoc desaparèixer. Així que, en un acte de confiança, va enlairar els seus vapors cap als braços acollidors del vent, que, gentilment i amb delicadesa, els va aixecar amunt, els transportà lluny, i els va deixar caure al cim d’una muntanya, molts quilòmetres enllà.

Sorprès, el riu finalment ho entengué:

-La meva essència és l’aigua, en l’estat que sigui. La transformació m’ha permès continuar essent el mateix. Si no m’hagués transformat, m’hauria perdut.

Tots, com el riu, podem acceptar que és necessari canviar i transformar-nos per tal de protegir i preservar la nostra essència.”

 

Després d’aquesta història, m’agradaria aportar-te unes preguntes:

Com el riu d’aquesta història, quins obstacles t’estàs trobant en el camí?

Tot i això, quina és la travessia que estàs convençut que sents i vols fer?

Què estàs tement, que no et deixa avançar?

On estàs disposat a arribar per a fer els canvis que necessites fins la teva essència?

Què passarà si evites el canvi o la transformació? Què passarà si ho afrontes i decideixes?

Al final, aquesta història ens parla de protegir i preservar la nostra essència. Jo, en lloc d’això, et proposo connectar-te amb aquesta essència, despertar-la i potenciar el millor de tu per aconseguir els teus propòsits professionals i vitals.

cor-d'aiguaPer a mi, pren tot el sentit que visquis el teu camí des de qui ets (des del teu Ser). Per això acompanyo a les persones -que com jo mateixa he fet- volen avançar des de la plena consciència, llibertat i competències. Per això, cal transformar i canviar tot allò que sents que necessites per arribar a les teves fites. Si jo ho he pogut fer, perquè no tu…? Ara, des del Coaching, puc i vull guiar-te en aquest procés.

En què et puc ajudar i acompanyar?

A definir i concretar els teus objectius, la teva visió, missió i valors personals i professionals, a que desbloquegis i transformis tots aquells estats mentals-emocionals que et dificulten el camí, i a que guanyis la confiança i seguretat que necessites per a que prenguis les decisions importants i actuïs  vers els teus propòsits personals, professionals o empresarials.

Quin acte de confiança i valentia pots i vols fer per a tu mateix/a?

Mònica Parejo

1 – (Conangla i Soler, 2005)

També et pot interessar...